L’adaptació no és només un temps pels infants, també és un temps per les famílies i les mestres.
Un temps per conèixe’ns, reconèixe’ns, agafar confiança, plorar, riure, emocionar-se, treure angoixes, compartir experiències, donar i rebre tendresa, trobar a faltar, aprendre a separar-vos,a retrobar-vos, a demanar, a dir la vostra. Un temps per explorar, per aprendre a esperar, per acceptar els canvis,per no tenir presses,per poder dir no vull, … En definitiva, un temps que no té temps!
Sovint els canvis costen d’acceptar. Cadascú viu i manifesta el neguit intern a la seva manera. És un procés dur i esgotador, on hi ha una barreja de sentiments, com una lluita: vull i no puc, m’agradaria però necessito…, etc. Quan una persona està escoltada i reconeguda, se sent més segura per poder fer i desfer amb tranquil·litat.
El dia a dia, seguir una rutina, les estones tranquil•les, les trobades amb els companys i les retrobades amb les famílies…, us fan gaudir de diferents moments gratificants i reconfortants que ajuden a compartir el temps, els espais i les persones.
A mesura que va passant el temps, aquests moments van agafant més protagonisme. Arriba un dia, que descobriu que l’estada a l’escola pot ser molt agradable, plena d’estones on descobriu, exploreu, compartiu, observeu i estimeu!
