Havia arribat el gran dia! Ens havíem llevat molt emocionats!!!! era la nostra primera excursió!!!! Arribàrem a l’escola carregats amb les nostres motxilles. Tothom tenia les emocions a flor de pell, famílies i infants. Era la primera sortida i la primera vegada que eren els infants qui marxaven i deien adéu.
Quan vam pujar a l’autocar van venir els comiats i alguna que altre pena que es va evaporar quan ens vam posar en marxa. Finalment vam arribar a Can Montcau i vam conèixer l’Eric i la Pili que ens van acompanyar durant tota la jornada. Per començar vam fer una excursió i vam recollir un munt de coses: fulles, aglans, pinyes,… l’Eric i la Pili duien un cistell per recollir-ho tot, mentre ens mostraven un munt de coses; herbes que feien olor, fulles en forma de núvol, bolets…i fins i tot una gàbia amb un parell de perdius. Qui va voler va poder anar recol·lectant fulles, pinassa i pedretes del prat i ho hem portat tot a l’escola com el nostre Gran Tresor. Després de caminar una bona estona, vam seure al peu d’una alzina, i ens van explicar que teníem que recollir castanyes per dur-les a la Maria Castanyera. Així que vam anar a la vora d’uns castanyers a collir-les. Un cop teníem el cabàs ben ple, ens van conduir cap a una caseta on hi havia la Maria Castanyera. La vam trobar ben adormida i li vam haver de fer un crit ben fort perquè es despertés. La Castanyera ens va saludar i va cantar i ballar la seva cançó amb tots nosaltres. Després ens va dir que ens couria i pelaria les castanyes que havíem collit i ens les duria després de dinar. Així que li vam dir “Fins després”
Arribada l’hora de dinar ens vam dirigir a una gran esplanada on tothom va poder assaborir les grans delícies que havien preparat les famílies per a ells, tot asseguts a terra i fent una gran rotllana de grup-classe.
Un cop dinats, tothom va poder anar a jugar amb la terra, córrer i gaudir de l’aire lliure.
Una estona abans de marxar ens vam seure per cridar a la Maria Castanyera, i mentre la cridàvem va venir caminant a donar-nos les castanyes i a acomiadar-se de nosaltres tot cantant un altre cop la seva cançó. Tothom va menjar castanyes…i eren boníssimes!!! També ens vam acomiadar de l’Eric i la Pili i vam anar pujant a l’autocar de nou i preparant-nos per a la tornada…havia estat un dia ple d’emocions i molt esgotador…així que, poc a poc, gairebé tothom es va quedar adormit…