L’espai de construccions és un dels racons que mai et cansaries de mirar. Nomes quedant-te quiet una estona, pots veure com, a partir d’unes peces de fusta, els infants fan una inimaginable quantitat de creacions increïbles, no nomes per la seva bellesa, si no per tot el que elles comporten; concentració, equilibri, resolució de dificultats, classificació, creativitat, imaginació.. A vegades tens la sort de veure l’acció conjunta de més d’un infant, i si prestes un mínim d’atenció, és impossible no quedar-te impressionat per la seva capacitat de col·laboració i organització. Tot plegat envoltat d’aquesta senzillesa i alegria amb la que fan les coses, i que fa, que un observador distret, pugui pensar que tota aquesta meravellosa feina no te massa importància, quan els hi aporta, una gran quantitat de satisfacció i aprenentatges.Amb les construccions, els infants descobreixen que l’ordre és també un instrument per entendre l’entorn. Cerquen espontàniament maneres diverses d’ordenar i atorgar funcions diferents en la mateixa peça, segons quin sigui el lloc relatiu que li atribueixen. I, es clar, queden fascinats amb les seves troballes.
Amb les construccions, els infants descobreixen que l’ordre és també un instrument per entendre l’entorn. Cerquen espontàniament maneres diverses d’ordenar i atorgar funcions diferents en la mateixa peça, segons quin sigui el lloc relatiu que li atribueixen. I, es clar, queden fascinats amb les seves troballes.
Enlluernats pels resultats de la seva pròpia manipulació assagen fins que descobreixen solucions fins a conquerir l’alçada: posen l’ordre i la lògica al servei de la creativitat i l’emoció. L’emoció posa l’objectiu (arribar tant amunt com sigui possible) i, lluny d’esvarar-se, utilitzen la lògica per generar estructures fiables.
Vicenç Arnaiz
