En el pis de 2-3 hem creat un espai on poder tocar, experimentar i observar . Un espai sense presses on el temps passa al seu ritme. Un lloc on conversar fer hipòtesis i treure conclusions. un ambient que evoluciona, es transforma.

 

 “L’essencial és que l’infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que aconsegueix quan se li donen les respostes.” Emmi Pikler, pediatra hongaresa.

 

Projecte dels capgrossos

Han vingut uns capgrossos a passar uns dies amb nosaltres. Son 5 i els hem traslladat a una peixera gran. Hem explicat que viuen en estanys i basses i que mengen larves de mosquits. Hem aprofitat per veure com son les larves, semblen cucs i son de color vermell després els hi hem donat per menjar. També hem dit que estarem observant què passa durant uns quans dies, perquè amaguen una sorpresa. NO HEM EXPLICAT QUE ES CONVERTIRAN EN GRANOTES, VOLEM QUE HO DESCOBREIXIN PER SI SOLS PER TANT NO ELS HI DIGUEU.

Els cucs de seda

Un dia va aparèixer una sorpresa pel nostre niu de ciències era una sorpresa molt petita i bellugadissa,  uns CUCS DE SEDA. Els vam estar observant i de seguida els hi vam construir un hàbitat on poder viure millor. Amb això vam poder descobrir què mengen, son unes fulles d’un arbre que es diu MORERA també hem vist que surten d’uns ous mot petits

Ara cada dia un grupet de nens neteja el terrari i posa de menjar els cucs i es que estan tan ben cuidats que amb cosa d’una setmana han crescut moltíssim. Ara només queda esperar aviam que és el que passarà a partir d’ara…

 

Projecte de l’aigua

Un api amb aigua i colorant han sigut els ingredients bàsics per veure com les plantes absorveixen l’aigua.

 

 

La politja

Ja feia temps que teníem unes politges i les volíem penjar al pati; però no acabàvem de trobar la manera ni el moment de fer-ho.

Un dia, tot fent el comentari a la tertúlia del pati el pare de la Lola i el de l’Adrià (classe peixos) es van predisposar a fer-ho, tant, que l’endemà ja estava penjada!

Ha estat increïble veure la resposta dels infants, de seguida tots es van mostrar entusiasmats i volien provar-la. I així va ser com vam poder veure mesurar la seva força i com comparaven pesos, tot controlant la distància del terra i la pressió exercida per les seves mans, per tal d’aconseguir tibar o afluixar la corda. I de mica en mica van començar aparèixer les descobertes per exemple, que quan t’allunyes, costa menys tibar la corda i per tant aixecar el pes. Descobertes acompanyades de grans converses: ara pesa més, ara menys, ara baixa ràpid … i apareixent un treball d’equip i de rols (un s’encarregava d’omplir o buidar el cistell i un altre de la corda) tot compartint èxits, mirades i riatlles