“Educar en el vínculo”
“Crea un vínculo sano con tu hijo y favorece su autonomía, regulación emocional y autoestima“…així és com ens anuncia Rafa Guerrero un dels seus últims llibres “Educar en el vínculo” de l’editorial Plataforma Actual.
Psicòleg, doctor en Educació i gran entès en educació emocional i vincles saludables; canvia la célebre frase de Descartes “pienso, luego existo” per la de Peter Fonagry “existo porque alguien pensó en mi”. L’èsser humà neix molt immadur i necessita que algú atengui les seves necessitats bàsiques per a sobreviure. I per a que aquest es desenvolupi de la manera més sana i equilibrada posible ha de tenir cobertes les quatre necessitats bàsiques: fisiològiques, cognitives, socials i emocionals (aquestes dos últimes molt oblidades actualment i que s’han d’atendre també).
El vincle és una relació vertical en la què l’ésser més feble depèn del més fort fins que es va fent cada cop més autònom.
La funció específica de la relació del vincle consisteix en aportar equilibri emocional quan l’infant no el té, mitjançant l’apropament físic del cuidador/a, que procura tranquil.litzar-lo i cobrir les seves necessitats.
També cal dir que, si l’entorn en el que es mou l’infant és segur, explorarà l’ambient que l’envolta i cobrirà la seva curiositat per allò que és nou.
En el llibre profunditza sobre les teories del vincle, els seus precursors, les tipologies de vincles, etc.
També ens endinsa en la neurociència i ens explica el desenvolupament del cervell a través del seu conegut “model dels quatre cervells” on ens deixa ben clar que l’infant de curta edat necessita una heterorregulació (que els ajudem a regular les seves emocions) per a arribar, en un futur, a l’autoregulació (regular les seves emocions de forma autònoma).
El nostre paper com a adults responsables és portar a terme una narrativa de tot allò que passa al voltant de la vida de l’infant (des del seu mateix naixement) per a poder descodificar-li el món. “Aquello que no se nombra no existe” ens recorda moltes vegades Rafa Guerrero a les seves xerrades. I és aquí on apareix la mentalització, que consisteix en traduir-li a l’infant allò que sent, nota o pensa per a dotar-lo de significat. I s’ha de fer una narrativa el més precisa possible perquè les sensacions no es divideixen només en plaer o displaer sinó que existeix una àmplia gama intermitja!
Aquesta narrativa s’hauria de dur a terme seguint el model SEPA de Begoña Aznárez (Sensacions, Emocions, Pensaments i Accions).
Guerrero vol fer front a la alexitimia (concepte de Peter Sifneos) o als analfabets emocionals (Daniel Goleman) que fa referència a la dificultat que tenen algunes persones per identificar les emocions que senten i poder expressar-les de manera adaptativa…és un problema que afecta al 20% de la població!
Per últim, també ens adverteix de l’excessiu ús de les pantalles en els infants com a “xumet emocional” i de les nefastes conseqüències de l’abús de dispositius mòbils sobre el cervell dels nostres fills i filles.
La lectura d’aquest pràctic i clarificador manual és apassionant i no us deixarà indiferents!
Com bé ens cita Rafa en el seu llibre, en Francesc Sainz va exposar: “si el niño se siente especial en los primeros momentos del desarrollo, no necesitará ser especial para el resto del mundo durante el resto de su vida”.
I a això ens dediquem, de forma molt humil, al Sol Solet, a atendre molt respectuosament la primera infància d’aquest futurs adults…assumim tots la nostra responsabilitat amb l’amor i el respecte que es mereixen!
