Els més petits de l’escola també comencen a relacionar-se entre ells i a donar-se moments, on estableixen situacions de complicitat. A vegades son trobades casuals com girar-se i creuar la mirada amb l’altre, però també hi ha moments on es busquen per jugar, per buidar joguines d’un cistell, quan, despres d’observar, veus que s’imiten… Pero sobretot és a partir del contacte, quan les seves mans es troben o quan a traves de les seves mans es toquen, que “descobreixen” a l’altre
Des del nostre naixement el tacte es converteix en la nostra principal via de coneixement i observació, així com de comunicació dels nostres estats interns. Al llarg del nostre creixement i maduració, el tacte és un de les formes més sinceres i honestes, de comunicació amb els altres i amb el medi. Els infants utilitzen aquest llenguatge de forma natural i espontània, sense por ni barreres per apropar-se a l’altre des del “con-tacte”. Potser perquè estan més a prop del moment del naixement, i tenen molt present que “alimentar la pell és tan important com alimentar al ventre, i saben que les carícies és el que ens va ajudar a traspassar el desert dels primers mesos de vida” Xantala, Frédérick Leboyer
