Després d’uns dies de pluja les Granotes i les Tortugues hem aprofitat per baixar al pati a jugar amb els tolls. Cadascú feia la seva: hi havia qui picava amb els peus als bassals, qui omplia i buidava pales i galledes, qui sucava les mans, qui s’enfadava quan s’embrutava (i qui en gaudia molt), qui s’hi asseia com si estigués a la banyera, qui tocava les flors caigudes de l’arbre, qui inspeccionava l’aigua retinguda a la cuineta, qui esquitxava a les taules d’aigua….
“(…) Per als nens/es hi ha pluges i pluges. La que diverteix i sorprèn i la que angoixa i cansa. Però si la pluja deixa el bassiol, gràcies a un petit sot a la terra i una mica de sol, els nens estan de festa. I la festa es fa més gran si els adults no es posen a prohibir i col·laboren.
Llavors el bassiol d’aigua de pluja es converteix, en la vella, humida, esquerdada paret de Leonardo, on si te la mires, veus l’univers i infinite specie d’omini” (…)
Text de l’exposició realitzada a Barcelona el 1984 “L’occhio se salta il muro”. Mostra d’un treball pedagògic per a infants. Reggio Emilia. Itàlia.