Ja fa dies que a la classe dels cucs fem propostes de llum, i és que la llum és el mitjà en la qual estem immersos des del mateix moment de néixer. Com ja sabeu els sentits són els mitjans que té l’infant per conèixer el món que l’envolta, però n’hi ha un que sense la llum no és pot estimular: és la vista! El desig de veure acompanya el desig de tocar i de fer. I és que voler refusar la llum voldria dir tancar els ulls. El medi on viu el nen està ple de fonts de lluminositat, tant de llum natural com d’artificial. Si, des de petit, està immers en un ambient ric d’estímuls, tindrà moltes possibilitats d’establir interaccions amb el món que l’envolta i de desenvolupar les seves capacitats.
Així doncs, donar un tractament pedagògic de la llum, vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar, i prendre consciència del petit detall de les coses, vol dir permetre’ls que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum: els seus reflexes, descomposicions, projeccions, transparències… els mil jocs amb la combinació llum-ombra, etc.; vol dir oferir als infants, igual que els pintors impressionistes, la possibilitat de capturar la llum de l’instant, variable, fugaç irrepetible; vol dir facilitar-los la descoberta i seducció d’un món que alhora és real, ric de fenòmens naturals i de fets que ens aporta l’herència de la nostra cultura, i màgic, ple de creativitat i d’evolució.
Extret: Article d’Angels Alemany, Carme Cols, Rosa Maria Fabregat, Tere Majem, Luisa Martín i Montse Perramon, aparegut a la revista Infància, número 49, juliol-agost de 1989. AM Rosa Sensat. Barcelona.