La psicomotricitat que ofereix l’escola parteix de la pràctica de Bernard Aucouturier, que té com a objectiu principal acompanyar i ajudar en la maduració global dels infants, a partir de la vivència del cos, i dins un marc de seguretat tant física com afectiva.
Partim doncs, del moviment i l’acció espontània del nen, del joc que s’esdevé amb un material específic, i la presència de l’adult en tot moment (psicomotricista i referents del grup).
La psicomotricitat ens ajudarà a comprendre els infants en la seva globalitat, a partir del que anomenem expressivitat motriu, és a dir, la manera que tenen de relacionar-se amb el món que els envolta; allò que el nen fa (o no fa), per actuar amb l’adult, els iguals, l’espai, el temps, els materials i el propi cos.
Aquests aspectes ens donaran una informació molt important i valuosa, per acompanyar els nens en el seu desenvolupament psíquic i motor; per ajustar-nos a les demandes individuals i del grup.
Les sessions es desenvoluparan de les següent manera:
RITUAL d’ ENTRADA
Marca l’inici de la sessió.
Moment en el que veiem com arriben els nens i la seva disposició abans de començar la sessió; canvi d’una situació estable a una altre de diferent.
“Qui no ha vingut avui?” Nomenem els companys que no han pogut venir per poder donar pes al grup, fer present a tothom dins la sessió.
Recordem la norma, “ens hem de cuidar, el nostre cos i el dels altres”. Poc a poc aquesta s’anirà ampliant a mesura que els infants puguin anar entenent la seva finalitat.
Durant aquest temps, els infants retenen corporalment el seu desig d’anar a jugar, es mostren amb moltes ganes i excitació. La tensió i les ganes de començar van en augment a mesura que s’acosta l’inici… “Ens posem de peu…. a la una, a les dues i a les tres!!”.
ESPAI de JOC
A la sala, disposarem les propostes motrius i diferents materials per a que el nen pugui viure amb plaer el moviment del propi cos i les sensacions que això desperta.
- PROPOSTES MOTRIUS: facilitaran el desenvolupament de l’esquema corporal del nen mitjançant les sensacions que provoquen el moviment i la vivència del cos des del plaer. Balancejos, girs, caigudes, tombarelles, croquetes, caminar, córrer, saltar, reptar, gatejar…. tots aquests moviments ajuden a canalitzar l’energia tònica necessària per a poder-los realitzar, exercint així un control en la postura i el gest del propi cos. El nen poc a poc podrà realitzar moviments i accions més variades, arribant a aconseguir tot allò que es proposi adequat a les seves característiques i possibilitats.
- MATERIALS CONCRETS: Robes, cordes, coixins, matalassos, blocs d’escuma, túnels, ninots, pilotes, etc. L’infant entra en contacte amb els objectes que el rodegen mitjançant manipulacions, construccions, desplaçaments, camins, etc. i n’aprecia les seves qualitats, color, dimensions, forma, pes, volum, etc.La manipulació dels objectes afavoreix també al desenvolupament de l’esquema corporal i processos cognitius, mitjançant un joc de contrastos: construir/destruir, desordenar/ordenar, llençar/recollir, omplir/buidar, tapar/destapar, posar/treure, etc. Gràcies a aquesta, també donarà altres propietats o usos diferents que té l’objecte quotidianament. Aquests processos ajudaran també al desenvolupament de la capacitat simbòlica de l’infant, organitzant la seva ment i tota aquella informació que rep de l’exterior. Poc a poc anirà construint i estructurant la seva imatge corporal. Com el nen utilitza aquests, i com ho fa també, quan es relaciona amb els companys, ens dóna molta informació de la seva personalitat i manera de ser. És un moment en el que afloren molts sentiments i emocions… Donar, agafar, prendre, apropiar, perdre, etc.
- ESPAI DE REPRESENTACIÓ: Mitjançant el dibuix i les construccions, es proporcionarà un espai on l’infant pugui separar-se de l’acció de l’espai psicomotor i poder representar la vivència d’allò que ha estat jugant fa una estona. També esdevindrà un espai de contenció i retraïment que molts nens utilitzaran per descarregar tensions i angoixes, i poder donar cabuda així a la vivència del propi cos posteriorment.
RITUAL de SORTIDA
Marca el final de la sessió.
Sona la música, i ens disposem a recollir el material amb el que hem estat jugant, deixem l’espai tal i com l’hem trobat, i anem a posar les sabates.
Posarem paraules a tot allò que s’ha jugat a la sala, i els infants les podran anar connectant amb la pròpia vivència. És un moment on les vivències de cada infant son reconegudes per les paraules de l’adult, amb el que ell ha vist a la sessió de psicomotricitat.
“Cantem una cançó per acomiadar-nos…. I fins la setmana vinent!!”.
L’espai de psicomotricitat esdevé un lloc on els nens tenen la possibilitat de viure el cos amb plaer, de conèixer i comprovar les pròpies capacitats i habilitats motrius; un espai on es reconeixen les seves conquestes, sentiments i emocions, respectant el temps, moment i desitjos de cada un; on s’esdevé la relació entre els propis infants, i amb l’adult, i sorgeixen les satisfaccions i desajustos que això comporta; l’adult acompanyarà aquest procés amb la mirada, les paraules i la contenció, preparant diferents propostes motrius i materials adients al moment evolutiu dels infants.
ARNAIZ P, VIVES I, RABADÁN M. (2001). La Psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa. Málaga: Aljibe.
AUCOUTURIER, B. (2005). Los Fantasmas de Acción y la práctica psicomotriz. Barcelona: Graó.
RIZO, M. (2004).Mis primeras conquistas. Barcelona: Parramón.
ANNA L., ARIANNE S., ESTRELLA M., OLGA P., RIKARDO A. (2013). Avui toca Psico!. Barcelona: Octaedro.
DECÁLOGO DE LA NIÑEZ
del psicomotricista i escriptor Daniel Calmels
Cuando un niño pega, no quiere decir que se pelee.
Cuando un niño se tira, no quiere decir que se caiga
Cuando un niño choca, no quiere decir que empuje.
Cuando un niño golpea, no quiere decir que lastime.
Cuando un niño se mueve, no quiere decir que sea activo.
Cuando un niño está en silencio, no quiere decir que se calle.
Cuando un niño sueña, no está distraído.
Cuando un niño se para, no quiere decir que esté quieto.
Cuando un niño está solo, no quiere decir que esté aislado.
Cuando un niño se esconde, pide una mirada suave.
Cuando un niño consiente, no quiere decir que está de acuerdo.
Cuando un niño llora, no quiere decir que esté triste.
Cuando un niño ríe, no quiere decir que está contento.
Cuando un niño se asombra, no quiere decir que esté asustado.
Cuando un niño pregunta, no quiere decir que no sepa.
Cuando un niño transgrede, no quiere decir que se equivoque.
Cuando un niño se equivoca, no es un acto de ignorancia.
Cuando el tiempo concluye, no quiere decir que el niño termina.
Cuando el niño dice que no, quiere decir que dice no.