Durant els dos primers trimestres, els divendres han sigut molt especials. Cada grup ha tingut el seu moment de fer Psico amb l’Abel.
Primer ens asseiem tots a les cadires, mirem qui ha vingut i qui no, l’Abel ens explica que ens ha preparat coses i ens recorda l’única consigna que hi ha:
“Hem d’intentar cuidar el nostre cos i cuidar els dels altres.”
Abans d’entrar a la sala cantem la cançó de Bon dia, molts de vosaltres aneu acompanyant-la amb els gestos mentre us aneu mirant ben contents. Ja estem preparats! De seguida entreu molt emocionats. A la sala hi teniu mòduls de fusta, mòduls tous, rampes, escales, mocadors, peluixos i cordes. Alguns comenceu a jugar amb el cos: us llenceu sobre el coixí, feu salts, us amagueu, pugeu, baixeu, us deixeu caure, es creen guerres de coixins… experimentant vàries possibilitats de moviment. Altres preferiu anar a l’espai de representació on disposeu de peces de fusta per fer construccions i ceres de colors per a poder dibuixar.
Poc a poc han anat apareixent petites històries: aneu amb moto, les cordes són mànegues que permeten dutxar els altres, us amagueu amb els mocadors tot dient que sou fantasmes, l’Abel és un llop que us persegueix per fer-vos pessigolles…
Les rialles, els crits, els plors,… les emocions omplen la sala. Mesureu les vostres forces, les vostres capacitats, les vostres pors. Coneixeu més el vostre cos i com a conseqüència una mica més a vosaltres mateixos i als altres. Apareixen els límits (els propis i els dels altres), això m’agrada, això no…
L’Abel ens avisa quan està a punt d’acabar la sessió perquè pugueu acabar de fer la última cosa que vulgueu. Arriba el moment de recollir i anar a asseure a les cadires per tancar la sessió. Ens explica tot el que ha vist que heu fet, us sentiu reconeguts amb el que va dient. Per acabar cantem la cançó de les mans, que també aneu acompanyant amb els gestos, ens diu adéu un a un i s’acomiada fins la setmana que ve.
“L’objectiu fonamental de la psicomotricitat és posar al nen en una situació que li permeti viure emocionalment l’espai, els objectes i la relació amb els altres… dins un marc precís i adequat que s’adapta a la seva edat i nivell maduratiu, ajudant-lo a evolucionar. Es tracta d’una pràctica que respecta l’evolució filogenètica ja que va des de la mobilització corporal fins a la conquesta del llenguatge”.
Pilar Arnáiz, Marta Rabadán i Iolanda Vives (2001)
PINGÜINS
CARGOLS
PEIXOS
CUCS
Per fi ha arribat el tercer trimestre i amb ell les sessions de psico. Venim preparats amb els nostres mitjons especials. Ja és l’hora, l’esperem amb candeletes asseguts a l’entrada. Ell arriba i ens prepara la sala i el material,mentre cantem cançons. Tot és apunt, ens reunim a l’entrada i mirem quí ha vingut i qui no, junts cantem la cançó de la pedra pedreta i anem a “conquerir” la sala…